MANIFEST PER A LA NORMALITZACIÓ EFECTIVA DE LA LLENGUA CATALANA

En suport de l’ús social del català

 PREÀMBUL

             La llengua és un patrimoni fonamental de tot grup cultural i, en conseqüència, també de la nació catalana, per a la qual constitueix el seu element d’identitat més important. La llengua catalana és l’instrument d’identificació primordial del nostre país, ha de ser el mitjà de comunicació habitual entre tots els seus ciutadans, ha d’estar reconeguda com a llengua pròpia i ha de ser l’única amb rang d’oficialitat en tots els territoris de parla catalana.

            El veïnatge amb dues llengües de gran abast geogràfic emparades i suportades per dos estats secularment agressors en tots els àmbits, l’aparença de normalitat democràtica a l’estat espanyol en els darrers vint-i-cinc anys, el control extern i abassegador dels mitjans de comunicació, la recent aparició d’un fenomen immigratori amb unes característiques i en un context molt diferents als de la postguerra espanyola, la regressió alarmant que pateix l’ús social del nostre idioma i, en conseqüència, la creixent marginalitat del català, justifiquen la necessitat urgent de modificar la Llei de Política Lingüística a la Catalunya Central. La Declaració d’aquest Manifest, doncs, s’adreça fonamentalment a la societat d’aquesta part del nostre país. Això no obstant, conscients del referent històric que implica pertànyer a la Catalunya de les quatre províncies ocupades per l’actual estat espanyol, no podem oblidar que la unitat de la nostra llengua, avui, també es troba amenaçada i, per tant, la força d’aquest Manifest també ha de servir per reaccionar contra les agressions que pateix el català en tot el territori de la nostra nació.

            Tenint en compte que la nostra llengua és parlada per milions de persones, que encara té una vitalitat important, que és la llengua de progrés més utilitzada a la península ibèrica i que forma part del patrimoni cultural de la humanitat, el nostre poble té dret a desenvolupar-se lliurement sense ser discriminat lingüísticament, i el nostre idioma s’ha d’utilitzar de forma quotidiana en tots els àmbits de la comunitat. A més, el català ha de ser reconegut com a llengua oficial per la Unió Europea superant les oposicions franco-espanyoles.

            El català és una de les llengües romàniques amb menys varietat territorial i s’ha de mantenir cohesionat en tots els territoris de parla catalana,   ha de disposar d’un marc legal prou favorable que fomenti  la lleialtat i l’activisme lingüístic i s’han de promocionar polítiques concretes per incentivar i facilitar l’ús del català a tot arreu.

És amb aquests objectius que, amb motiu de la trenta-quatrena Renovació de la Flama de la Llengua catalana, fem pública la següent:

 DECLARACIÓ

  1. L’única llengua oficial de Catalunya ha de ser el català.

És l’única manera d’evitar que desaparegui. El català, per a sobreviure, ha de ser necessari per a tots els ordres de la vida pública, a Catalunya. Aquesta normalitat, que no exclou el coneixement de diverses llengües, és necessària per tal de què el català esdevingui:

a)      Llengua de comunicació pública habitual entre els ciutadans.

b)      Llengua de confluència de les persones que viuen en el territori, sigui quina sigui la seva procedència geogràfica i lingüística.

c)      Factor de cohesió social i d’identificació col·lectiva.

d)      Consideració de patrimoni comú.

 

  1. El català ha de ser d’ús preceptiu en tots els àmbits públics i socials que s’adrecin a la població.

Les administracions, a Catalunya, s’han d’expressar en català. La premsa, la ràdio, la televisió, els transports, els bars, la restauració, els centres lúdics i esportius, el comerç, la Sanitat, la Justícia, la Banca, etc. també ho han de fer. Només així s’aconseguirà una normalització efectiva.

 

  1. Totes les activitats socioeconòmiques que es desenvolupin dins el territori de Catalunya s’han de fer en català. L’ús de qualsevol altra llengua ha de ser amb caràcter addicional. En cas que, a més, en la documentació escrita, es vulgui utilitzar una altra llengua, el català sempre ha d’ésser-hi en forma preferent.

Les activitats empresarials i laborals, la comunicació informàtica, els serveis d’atenció al consumidor, tant públics com privats, les instruccions d’ús, els certificats de garantia, els embalatges i etiquetatges, les joguines parlants, etc. han de respectar la llengua del territori. S’han de crear organismes d’assessorament lingüístic a les organitzacions sindicals i empresarials.

 

  1. El català ha de ser la llengua vehicular i d’aprenentatge en tot el sistema educatiu, des de l’educació infantil fins a la Universitat.

El món de l’educació té un paper fonamental en la normalització de la llengua catalana. És absolutament imprescindible que el treball realitzat a Primària, tingui continuïtat a Secundària, a la Formació Professional, a la Universitat i a l’ensenyament privat reglat i no reglat. És evident que en aquests moments, aquesta continuïtat no existeix.

 

  1. Tots els residents a Catalunya tenen el deure de conèixer la llengua catalana.

Actualment, el coneixement del català només és un dret!? Per tant, legalment, és una llengua supèrflua i prescindible. Per a garantir plenament els drets lingüístics del català, s’ha de regular el deure legal del seu coneixement.

 

  1. Tota la població immigrada ha de tenir accés a uns cursos de formació de català gratuïts, que s’hauran d’acreditar al cap d’un any de presència, per a poder continuar residint i treballant en el territori de Catalunya.

A més, no s’ha d’atorgar el certificat d’estudis secundaris a ningú que no acrediti, de debò, un coneixement mínim de la llengua catalana.

 

  1. El català ha de ser la llengua general de relació social en tota la seva àrea lingüística.

Cal un gran Pacte Social pel català, és a dir, una gran empresa social compartida per a recuperar aquesta relació perduda. A més, cal vetllar per la qualitat d’aquesta llengua d’ús, cal reclamar de tothom una estricta lleialtat lingüística per a mantenir l’ús del català i motivar a qui no el tingui com a idioma principal.

 

  1. S’ha de crear una Entitat Institucional que coordini els diferents Instituts i Acadèmies de la Llengua en tot l’àmbit lingüístic, per tal de preservar la unitat del català.

Intentar fragmentar la nostra llengua, negant la nostra unitat lingüística és una pràctica de genocidi cultural que necessita d’una resposta institucional contundent.

 

  1. S’ha d’impulsar la redacció d’una nova Llei de normalització lingüística que, a més de fomentar, promoure o afavorir l’ús del català, el reguli i el desenvolupi en totes les seves conseqüencies.

 

  1. L’incompliment de les normatives reguladores dels usos lingüístics ha de comportar l’establiment d’un règim sancionador exemplar.

 

EPÍLEG

Correspon als polítics del nostre país de recollir aquesta Declaració i d’articular-ne els textos legals que la desenvolupin. En aquest sentit, si cal, s’ha de modificar l’Estatut i/o la Constitució espanyola. I, si això no és possible, donat que del futur de la llengua catalana també en depèn el futur del nostre país, cal exercir el dret d’autodeterminació.